Concepte
Un Expedient de Regulació Temporal d’Empleo (ERTO) és una mesura prevista a l’Estatut dels Treballadors (art. 47) a la qual es poden acollir aquelles empreses que complint els requisits legals per fer-ho vulguin, amb caràcter temporal, reduir la jornada laboral o suspendre contractes de treball de tota o part de la plantilla de treballadors per tal de salvaguardar la viabilitat de l’empresa.
Els ERTOS tenen un caràcter eminentment temporal, i, per tant, impliquen l’obligatòria reincorporació del treballador al lloc de treball en les mateixes condicions que tenia abans de l’aplicació de l’ERTO, un cop finalitzi aquest.
Tipus d’ERTO
Històricament coexistien dos tipus d’ERTOs, per una banda, els expedients basats en causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció (ERTOS ETOP), i en segon lloc els de força major (FM), clàssicament aplicats per al cas de successos de tipus imprevistos com ara catàstrofes, incendis, inclemències, esfondraments, o situacions similars que impedien la prestació del treball durant un temps.
L’ERTO de tipus econòmic es tramita amb una negociació necessària amb els treballadors a través dels seus representants, finalitzant amb acord o sense. Però hi ha un període de consultes imprescindible. No tenen eficàcia retroactiva, sinó que l’eficàcia és posterior, però les mesures es poden pactar per un horitzó temporal més llarg, per exemple, un any o dos anys.
L’ERTO de força major no exigeix període de consultes amb els treballadors, sinó una autorització expressa de l’autoritat laboral (bé siguin les conselleries d’ocupació de les CCAA) i, en un altre cas, la Direcció General d’Ocupació. Cal afegir que aquests expedients sí que tenen eficàcia retroactiva en el moment en què es va produir la situació de força major, i té tot el sentit, per exemple, si s’ha produït un incendi, es retrotreuen els efectes en el moment en què l’exercici laboral es va veure impedit. I, lògicament, la primera mesura és apagar l’incendi o prendre les mesures oportunes i després es tramita l’ERTO amb efectes del primer dia de la catàstrofe.
Aquests expedients exoneren l’empresa de pagar el salari, en abonar una prestació de desocupació el Servei públic d’ocupació als treballadors afectats, i per al cas dels de força major, una exoneració parcial de les quotes de la seguretat social.
Situació dels ERTOs des del 14 de març de 2020
Des del març del 2020, amb l’aparició de la pandèmia del coronavirus al nostre país, el legislador, sobre la base de la normativa clàssica d’ERTOS, s’ha vist obligat a aprofundir en la definició i el concepte d’ERTOS de força major, davant d’una pandèmia no vista abans a l’últim segle i amb una durada que en poc ja complirà l’any.
Com és ben conegut, davant la frenada que va provocar el 14 de març del 2020, la declaració de l’estat d’alarma, milers d’empreses es van veure obligades a anar a demanar ERTOS de força major.
Tipus d’ERTOs derivats de la COVID
Des de la presentació massiva d’ERTOS entre els mesos de març i abril del 2020, conforme va anar evolucionant la situació de la pandèmia, la posterior desescalada durant l’estiu, els rebrots etc., el govern, amb la finalitat última d’evitar acomiadaments massius, ha anat adaptant i modelant la normativa d’ERTOS, creant fins i tot ERTOS nous.
Pel RDL 8/2020, que van ser els ERTOs de força major, creats per la declaració de l‟estat d‟alarma.
Pel RDL 24/2020 es creen els ERTOs de rebrot, creats per donar cobertura a les empreses que veiessin impedit el desenvolupament de la seva activitat a causa dels rebrots i les mesures acordades per les diferents actuacions administratives després de l’aixecament de l’Estat d’alarma, coincidint amb la desescalada.
Pel RDL 30/2020, es creen els ERTOS que cobreixen les empreses que tindran exoneracions parcials a les quotes de la seguretat social després de l’1 d’octubre del 2020.
ERTOs per impediment de l’activitat: Per a empreses i entitats de qualsevol sector o activitat que vegin impedit el desenvolupament de la seva activitat en algun dels seus centres de treball, com a conseqüència de noves restriccions o mesures de contenció sanitària adoptades, a partir de l’1 d’octubre de 2020, per autoritats espanyoles o estrangeres.
ERTO per limitacions d’activitat: Per a aquelles empreses i entitats de qualsevol sector o activitat que vegin limitat el desenvolupament normal de la seva activitat en algun dels centres de treball, com a conseqüència de restriccions o mesures de contenció sanitària adoptades per autoritats espanyoles. És el cas, per exemple, de la limitació dels aforaments, de l’horari d’obertura, etc.
ERTOs que afecten empreses amb uns CNAEs determinats i amb ERTOS prorrogats des de març de 2020, o empreses que de manera indirecta en depenguin, anomenats ERTOS d’ empreses dependents o integrades a la cadena de valor dels sectors més afectats per la crisi, com ara el turisme i les cadenes hoteleres.
Tots aquests ERTOS, quan són aprovats per l’autoritat laboral, porten associades unes exoneracions parcials a les quotes de la seguretat social en funció també del nombre de treballadors de l’empresa. Les exoneracions són més grans a menor mida de l’empresa. Aquests ERTOS són un estalvi molt important durant aquests temps per a les empreses, cosa que pot permetre salvar-les d’un tancament definitiu.
Un altre aspecte important és que la clàusula de salvaguarda de l’ocupació (prohibició d’acomiadar durant 6 mesos) continua vigent, i el còmput comença des de zero, si han accedit a uns d’aquests ERTOS.
Pròrroga dels ERTOs
Tots els ERTOS de força major abans comentats s’han anat prorrogant de trimestre a trimestre.
El passat 27 de gener de 2021 es va publicar al BOE el Reial decret llei 2/2021, de 26 de gener, de reforç i consolidació de mesures socials en defensa de l’ocupació, que recull, en el Títol I, el IV Acord Social en Defensa de l’Ocupació, dictat davant la persistència dels efectes negatius sobre les empreses i l’ocupació de la situació d’emergència sanitària causada per la COVID-19 exigeix mantenir les mesures excepcionals previstes al Reial decret llei 8/2020, de 17 de març de mesures urgents extraordinàries per fer front a l’impacte econòmic i social del COVID-19, als seus articles 22 i 23, relatius a les suspensions i reduccions de jornada per causa de força major i causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció vinculades amb la COVID-19, així com les mesures extraordinàries que hi estan vinculades en matèria de protecció per desocupació.
L’article 1 prorroga els ERTO basats en una causa de força major relacionada amb la COVID-19, regulats a l’article 22 del Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, fins al 31 de maig de 2021.
Així mateix, s’entenen prorrogats els expedients de regulació temporal d’ocupació per impediment en el desenvolupament de l’activitat autoritzats sobre la base del que disposa l’apartat 2 de la disposició addicional primera del Reial decret llei 24/2020, de 26 de juny, de mesures socials de reactivació de l’ocupació i la protecció del treball autònom i de la competitivitat del sector industrial.
Els expedients de regulació temporal d’ocupació per limitació al desenvolupament normalitzat de l’activitat vigents, basats en l’article 2.2 del Reial decret llei 30/2020, de 29 de setembre, es prorrogaran automàticament fins al 31 de maig de 2021.
A més, l’article 2 reconeix la possibilitat de presentar nous ERTO per limitacions o impediments, en idèntics termes als fixats per l’article 2 del Reial decret llei 30/2020, de 29 de setembre, i d’acord amb les causes descrites en aquest i es disposa, com a novetat, que una vegada que una empresa hagi obtingut una resolució estimatòria en un ERTO de força major per impediment a l’activitat, podrà, sense necessitat de tramitar un altre nou expedient, aplicar sense solució de continuïtat les mesures corresponents a la nova situació de limitacions al desenvolupament de l’activitat, sempre que comuniqui el canvi mitjançant una declaració responsable.
Les empreses que s’acullin a aquests ERTO s’han de sotmetre al compromís de manteniment de l’ocupació.
Amb aquesta regulació igualment és important ressenyar que es prorroguen les mesures extraordinàries en matèria de protecció de les persones treballadores, mantenint la seva vigència les mesures de protecció per desocupació previstes a l’article 8 del Reial decret llei 30/2020, de 29 de setembre, amb la conservació del tipus del 70% aplicable a la base reguladora per al càlcul de la prestació una vegada transcorreguts els 180 dies de prestació en les prestacions per ERTO, la conservació del comptador a zero en els termes previstos a l’apartat 7 del precepte esmentat, així com les mesures de protecció de les persones amb contracte fix discontinu previstes al Reial decret llei 8/2020, de 17 de març.
Quant a les exoneracions en les quotes a la seguretat social queden de la manera següent:
A partir de l’1 de febrer i fins al 31 de maig de 2021, les empreses en ERTO podran acollir-se a les exoneracions següents:
Exoneracions per a sectors ultraprotegits: Determinats CNAE indicats pel Govern i la seva cadena de valor podran aplicar exoneracions segons la plantilla:
Empreses amb menys de 50 treballadors: 85%.
Empreses en ERTE amb més de 50 treballadors: 75%.
Aquestes exoneracions s’aplicarien als treballadors suspesos entre l’1 de febrer i el 31 de maig, com als que s’hagin reincorporat al seu lloc a partir de l’1 de febrer o l’hagin reiniciat després del RD Llei 18/2020.
Exoneracions per a ERTOS d’impediment: Les empreses que vegin impedida la seva activitat en algun centre de treball per restriccions podran exonerar a les assegurances socials durant el període de tancament i com a màxim fins al 31 de maig de 2021 en els percentatges següents, segons la plantilla:
Empreses amb menys de 50 treballadors: 100% d’exoneració
Empreses amb més de 50 treballadors: 90% d’exoneració
Aquests percentatges també seran aplicables per als ERTOS de rebrot que es van sol·licitar segons el RD Llei 24/2020.
Exoneracions per a ERTOS de limitació: Si una empresa necessita sol·licitar un ERTO perquè veu limitada la seva activitat en un centre de treball per les mesures adoptades per autoritats, podran exonerar a les assegurances socials fins al 31 de maig. La seva aplicació serà decreixent i anirà reduint-se el percentatge cada mes:
Empreses amb menys de 50 treballadors:
- Exoneració per al febrer: 100%.
- Exoneració per al març: 90%.
- Exoneració per a l’abril: 85%.
- Exoneració per al maig: 80%.
Empreses amb més de 50 treballadors:
- Exoneració per al febrer: 90%.
- Exoneració per al març: 80%.
- Exoneració per a l’abril: 75%.
- Exoneració per al maig: 70%.
Estem en un punt en què la negociació per a aquestes pròrrogues cada cop resulta més tediosa perquè la crisi de la pandèmia no acaba, ni tan sols amb l’inici de la vacunació, sinó tot el contrari, estem ara mateix en una tercera onada de contagis terrible, que fa necessària i imprescindible la pròrroga de tots els expedients i dels ajuts i finalment la pròrroga, com és sabut, ha fructificat. Amb el risc que una gran part de les empreses desapareguin definitivament.
La propera data per estar atents és el 31 de maig del 2021, quan veurem si el govern decideix prorrogar aquest sistema d’ERTOS o no, en funció de la situació en què estiguem, escenari ben difícil de pronosticar en aquests moments.
Jordi Vilaspasa Marsan
Advocat
Febrer de 2021
