{"id":1688,"date":"2021-02-20T13:56:19","date_gmt":"2021-02-20T12:56:19","guid":{"rendered":"https:\/\/utbabogados.com\/uncategorized-ca\/analisi-de-la-prescripcio-de-laccio-de-restitucio-de-les-despeses-abonades-a-les-entitats-bancaries\/"},"modified":"2022-08-22T17:13:23","modified_gmt":"2022-08-22T15:13:23","slug":"analisi-de-la-prescripcio-de-laccio-de-restitucio-de-les-despeses-abonades-a-les-entitats-bancaries","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/utbabogados.com\/ca\/civil-ca\/analisi-de-la-prescripcio-de-laccio-de-restitucio-de-les-despeses-abonades-a-les-entitats-bancaries\/","title":{"rendered":"An\u00e0lisi de la prescripci\u00f3 de l’acci\u00f3 de restituci\u00f3 de les despeses abonades a les entitats banc\u00e0ries"},"content":{"rendered":"\n

Fa dies que estic donant voltes a una pregunta controvertida: est\u00e0 sotmesa a termini de prescripci\u00f3 la pretensi\u00f3 del prestatari a la restituci\u00f3 de les quantitats pagades indegudament?<\/p>\n\n

B\u00e9, si jo parteixo de la base que es consideren cl\u00e0usules abusives totes aquelles estipulacions no negociades individualment i totes aquelles pr\u00e0ctiques no consentides expressament que, en contra de les exig\u00e8ncies de la bona fe causin, en perjudici del consumidor i de l’usuari, un desequilibri important dels drets i les obligacions de les parts que es derivin del contracte, d’acord amb l’art. 82 TRLGDCU, si aplico l’article seg\u00fcent del mateix cos legal, aquestes es consideraran nul\u00b7les de ple dret i es tindran per no posades.<\/p>\n\n

\"Anàlisi
Imatge de congerdesign<\/a> a Pixabay<\/a> <\/figcaption><\/figure>\n

Fins aqu\u00ed b\u00e9, per\u00f2 si jo tinc en compte Manuel Jes\u00fas Mar\u00edn L\u00f3pez \u00abSe sol afirmar que una de les difer\u00e8ncies fonamentals entre nul\u00b7litat absoluta i nul\u00b7litat relativa \u00e9s la relativa al termini de prescripci\u00f3. Mentre que en els casos de nul\u00b7litat absoluta l’acci\u00f3 de nul\u00b7litat no prescriu mai, si es tracta d’una nul\u00b7litat relativa, l’acci\u00f3 prescriu als quatre anys (art. 1301 CC). Partint d’aquesta tesi, si la cl\u00e0usula abusiva \u00e9s una hip\u00f2tesi de nul\u00b7litat absoluta o de ple dret, el prestatari podria demanar la nul\u00b7litat de la cl\u00e0usula i sol\u00b7licitar aix\u00ed mateix al prestador la restituci\u00f3 de les quantitats que correspongui en qualsevol moment, \u00e9s a dir, encara que hagi transcorregut un llarg per\u00edode de temps des de la concessi\u00f3 del pr\u00e9stec hipotecari. Aquesta idea s’ha de matisar. Com ja he defensat en un altre lloc (CORDERO LOBATO\/MAR\u00cdN L\u00d3PEZ, Derecho de obligaciones y contratos en general, 3a ed., Madrid, Tecnos, 2017, pp. 169), i ha sostingut la doctrina m\u00e9s autoritzada [DELGADO EQUEVERR\u00cdA\/PARRA LUC\u00c1N , Las nulidades de los contratos, Madrid, Dykinson, 2005, pp. 65, 66 i 95; CARRASCO PERERA, Tratado de Contratos, Cizur Menor, Aranzadi, 2010, pp. 671, 674 i 675; D\u00cdEZ PICAZO, Fundamentos del Derecho Civil Patrimonial, Tom I, 4a ed., Madrid, Civitas, 1993, pp. 448; REGLER CAMPS, \u201cComentario al art. 19\u201d\u201d, a BERCOVITZ RODR\u00cdGUEZ-CANO (Dir.), Comentarios a la Ley de Condiciones Generales de la Contrataci\u00f3n, Elcano, Aranzadi, 2000, pp. 566 i 567], a efectes de prescripci\u00f3 cal distingir entre l’acci\u00f3 declarativa de nul\u00b7litat i l’acci\u00f3 de restituci\u00f3 del que s’ha lliurat, ja que mentre l’acci\u00f3 de declaraci\u00f3 de nul\u00b7litat \u00e9s imprescriptible, s\u00ed que prescriu l’acci\u00f3 per reclamar la restituci\u00f3 del que s’ha executat. \u00bb, <\/em><\/strong>em pregunto el seg\u00fcent:<\/p>\n\n

Si l’acci\u00f3 de <\/em><\/strong>declaraci\u00f3 de nul\u00b7litat d’una cl\u00e0usula abusiva no prescriu mai, no nom\u00e9s en els casos de nul\u00b7litat radical o absoluta, sin\u00f3 tamb\u00e9 en els d’anul\u00b7labilitat i els efectes de la declaraci\u00f3 s\u00f3n els previstos a l’art. 1303 CC, per qu\u00e8 ens hem de subjectar a un termini de prescripci\u00f3 previst per a una acci\u00f3 que seria requisit essencial per demanar l’aplicaci\u00f3 d’una conseq\u00fc\u00e8ncia ja prevista legalment?<\/p>\n\n

Per\u00f2 no nom\u00e9s aix\u00f2, \u00e9s m\u00e9s, estem parlant ja de dues accions que b\u00e9 \u00e9s cert que existeixen, nom\u00e9s faltaria, per\u00f2 que d’alguna manera o una altra la segona seria conseq\u00fc\u00e8ncia de la primera quan en realitat la primera hauria de tenir efectes per si mateixa i no exigir una segona, ja que no estem exercitant una reclamaci\u00f3 per a la indemnitzaci\u00f3 d’uns danys i perjudicis, sin\u00f3 que \u00fanicament s’est\u00e0 requerint una acci\u00f3 per fer efectius els efectes de la primera, per\u00f2 se’ns est\u00e0 obligant a emprar-les sabent que, si una \u00e9s imprescriptible, l’altra est\u00e0 subjecta a un termini de prescripci\u00f3 des del mateix instant que s’hagi produ\u00eft o consumit un efecte que en realitat no hauria ni existit perqu\u00e8 ja hem vist, i es pot comprovar f\u00e0cilment a trav\u00e9s del TRLGDCU (es dir, que es tindr\u00e0 per no posat), no nom\u00e9s si existeix i segueix fent efectes, sin\u00f3 que, a m\u00e9s, tampoc no es pot reclamar una restituci\u00f3 del prestatari a la seva condici\u00f3 anterior a la mateixa, \u00e9s a dir, que els despla\u00e7aments patrimonials realitzats com a conseq\u00fc\u00e8ncia d’aquesta aparen\u00e7a de validesa de l’acte (cl\u00e0usula nul\u00b7la) s’hauran de desfer, tornant les coses a la seva situaci\u00f3 que tindrien si l’acte (cl\u00e0usula \u00aben el nostre cas, NO POSADA\u00bb) no s’hagu\u00e9s celebrat perqu\u00e8 segurament \u00abhaur\u00e0 prescrit l’acci\u00f3 d’una cosa que mai va existir\u00bb.<\/p>\n\n

Despr\u00e9s de tota aquesta reflexi\u00f3, em pregunto, si els efectes de la declaraci\u00f3 de nul\u00b7litat d’un contracte o una cl\u00e0usula prevista en aquest, per al sup\u00f2sit que aquest pugui tenir efectes sense aquesta cl\u00e0usula, seria que cadasc\u00fa torni el que hi hagu\u00e9s estat subjecte a aquesta amb els seus fruits i els seus interessos,<\/p>\n\n

el banc no hauria de tornar al client tot el que va pagar de m\u00e9s en virtut d’aix\u00f2 (ope legis<\/em>)?<\/p><\/blockquote>\n\n

Per\u00f2 anir\u00e9 m\u00e9s enll\u00e0, l’art. 6.2 CC disposa que la ren\u00fancia a la llei aplicable i als drets en ella reconeguts nom\u00e9s seran v\u00e0lides quan no contrari\u00efn l’inter\u00e8s o l’ordre p\u00fablic ni perjudiquin tercers. <\/p>\n\n

I jo em pregunto, si l’ordre p\u00fablic \u00e9s un concepte jur\u00eddic indeterminat la determinaci\u00f3 del qual competeix a jutges i tribunals, fins a quin punt subjectar l’acci\u00f3 de reclamaci\u00f3 a un termini de prescripci\u00f3 seria conforme a aquest article? ja que d’una manera o altra, a trav\u00e9s de la prescripci\u00f3 a mi com a consumidor m’hi obligarien a renunciar-hi indirectament, o de manera directa, dient-me que no em correspon res ja que l’acci\u00f3 ha prescrit.<\/p>\n\n

Per\u00f2, encara m\u00e9s, si reclamem en la demanda com a petici\u00f3 principal la declaraci\u00f3 d’aquestes cl\u00e0usules nul\u00b7les per abusives, si formulem amb car\u00e0cter subsidiari la controvertida acci\u00f3, s’ent\u00e9n que les peticions subsidi\u00e0ries nom\u00e9s es fan quan hi hagi diverses incompatibles entre si i la finalitat \u00e9s que el jutge es pronunci\u00ef sobre les formulades subsidi\u00e0riament per al cas que les formulades amb car\u00e0cter preferent siguin desestimades, perqu\u00e8 sabem que l’acumulaci\u00f3 alternativa d’accions no cap al nostre dret per exig\u00e8ncies del principi dispositiu.<\/p>\n\n

La conclusi\u00f3 \u00e9s que s’est\u00e0 equiparant m\u00e9s o menys a les accions previstes per al judici verbal (250.1 LEC com a reclamaci\u00f3 de quantitats per impagament de rendes o altres quantitats degudes per l’arrendatari) en qu\u00e8 la llei permet l’acumulaci\u00f3 d’objectives ( 437.3 LEC admissible quan es tracta d’accions de reclamaci\u00f3 de pagament de rendes o quantitats an\u00e0logues ven\u00e7udes i no pagades en judici de desnonament per falta de pagament o expiraci\u00f3 del termini de la relaci\u00f3 arrendat\u00edcia amb independ\u00e8ncia de la quantitat que es reclami, \u00e9s a dir, que el propietari podr\u00e0 interessar en la demanda que es tingui per sol\u00b7licitada l’execuci\u00f3 del llan\u00e7ament en la data i l’hora que fixi el jutjat als efectes assenyalats a l’apartat 3 de l’article 549), etc.; quan aqu\u00ed no s’est\u00e0 discutint la nul\u00b7litat de res, simplement l’execuci\u00f3 d’un dret reconegut, que \u00e9s el mateix que s’intenta posar en pr\u00e0ctica en relaci\u00f3 amb les cl\u00e0usules nul\u00b7les, abusives, anul\u00b7lables, o el que sigui perqu\u00e8 senzillament els bancs, des del meu punt de vista, arrossegarien el pa\u00eds a un segon rescat.<\/p>\n\n

Personalment, entenc que la LEC, a trav\u00e9s d’aquest article, permet aquest tipus d’accions quan l’interessat pot tenir \u00abinter\u00e8s\u00bb o no en la seva execuci\u00f3, per\u00f2 no en relaci\u00f3 amb cl\u00e0usules abusives, nul\u00b7les, anul\u00b7lables, etc., ja que senzillament no estem davant d’una norma equivalent a l’art. 9 de la LAU, sin\u00f3 tot el contrari.<\/p>\n\n

Les cl\u00e0usules abusives seran nul\u00b7les de ple dret i es tindran per no posades. A aquests efectes, el jutge, amb audi\u00e8ncia pr\u00e8via de les parts, declara la nul\u00b7litat de les cl\u00e0usules abusives incloses en el contracte, el qual, no obstant aix\u00f2, continua sent obligatori per a les parts en els mateixos termes, sempre que pugui subsistir sense les cl\u00e0usules esmentades.<\/em><\/p>(Article 83. Nul\u00b7litat de les cl\u00e0usules abusives i subsist\u00e8ncia del contracte)<\/cite><\/blockquote>\n\n

<\/p>\n\n

Les condicions incorporades de manera no transparent als contractes en perjudici dels consumidors seran nul\u00b7les de ple dret, al meu entendre.<\/p>\n\n

Per qu\u00e8 dic aix\u00f2? Si les normes IUS COGENS s\u00f3n aquelles en qu\u00e8 la conseq\u00fc\u00e8ncia jur\u00eddica derivada del sup\u00f2sit de fet ve prevista obligat\u00f2riament a la norma sense que pugui ser modificada per voluntat dels particulars, tamb\u00e9 s\u00e9 que s\u00f3n normes dispositives aquelles en qu\u00e8 la conseq\u00fc\u00e8ncia jur\u00eddica derivada del sup\u00f2sit de fet, pot ser substitu\u00efda per la voluntat dels particulars, de manera que la norma exerceix una mera funci\u00f3 suplet\u00f2ria sempre que les parts no haguessin disposat el contrari.<\/p>\n\n

En aquest cas, si hi apliquem l’art. 6.3 CC que diu que els actes contraris a les normes imperatives i a les prohibitives s\u00f3n nuls de ple dret, llevat que s’hi estableixi un efecte diferent per al cas de contravenci\u00f3.<\/p>\n\n

Qu\u00e8 succeeix? Doncs que no existeix aquesta contravenci\u00f3 en aquest cas (omissi\u00f3 de l’art. 83 TRLGDCU), sin\u00f3 un \u00fanic mecanisme establert pel legislador per no deixar mig despullat el perjudicat, que b\u00e0sicament es tradueix en una acci\u00f3 de danys i perjudicis (que no deixa ser una acci\u00f3 personal).<\/p><\/blockquote>\n\n

Conclusi\u00f3:<\/strong> Amb la finalitat d’evitar que totes aquelles persones privades en el ple exercici dels seus drets van adquirir un habitatge (2, 3, 1000) i que tinguessin incorporada a l’escriptura dels seus pr\u00e9stecs hipotecaris una cl\u00e0usula abusiva, NO PASSA RES. <\/p>\n\n

Es d\u00f3na a entendre que una cl\u00e0usula abusiva ser\u00e0 considerada nul\u00b7la i en desplegar\u00e0 tots els efectes sempre que s’exerceixi una acci\u00f3 personal, que alhora est\u00e0 subjecta a un termini de prescripci\u00f3, de manera que si l’acci\u00f3 ha prescrit la cl\u00e0usula ni ser\u00e0 abusiva, ni nul\u00b7la ni res per l’estil, simplement perqu\u00e8 els seus efectes no es poden fer efectius per haver prescrit l’acci\u00f3 i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, \u00abels mateixos\u00bb.<\/p>\n\n

Doris Amelia Vasiliu Grosu<\/p>\n\n

Advocada<\/p>\n\n

Febrer de 2021<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Est\u00e0 sotmesa a termini de prescripci\u00f3 la pretensi\u00f3 del prestatari a la restituci\u00f3 de les quantitats pagades indegudament?<\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":1591,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0,"footnotes":""},"categories":[131],"tags":[133,135],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/utbabogados.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1688"}],"collection":[{"href":"https:\/\/utbabogados.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/utbabogados.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/utbabogados.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/utbabogados.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1688"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/utbabogados.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1688\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1689,"href":"https:\/\/utbabogados.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1688\/revisions\/1689"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/utbabogados.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1591"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/utbabogados.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1688"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/utbabogados.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1688"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/utbabogados.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1688"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}